Close

13/03/2022

El Manatí

El Manatí

Com a enemics naturals té algunes espècies de taurons, cocodrils, jaguars i caimans, però aquests moments han estat poc documentats.

L’home és el principal responsable del baix nombre de manatís que existeixen avui dia al món. Són caçats principalment pel seu greix i carn, a part que les seves aigües són contaminades per substàncies tòxiques. Les llanxes de motor representen un perill constant per a aquests mamífers, ja que estan en aigües poc profundes, les aspes arriben a ferir-los greument.

Un altre gran problema és que a causa de la creació de fonts artificials de calor, els manatís deixen de migrar i s’instal·len en aquests llocs tornant-se dependents, però quan aquestes fonts deixen de funcionar, les aigües es tornen gelades, per la qual cosa aquests animals moren inevitablement .

Mesuren en longitud entre 2,8-3,6 metres, amb un pes que oscil·la entre els 400 i 1,775 quilos. La cua és aplanada, a diferència d’altres peixos i animals marins que la tenen en forma de mitja lluna. Les femelles solen ser més grans que els mascles.

El color dels manatíes és gris amb taques blanques o rosades al pit i abdomen. Els que tenen moviments molt lents, tenen una capa d’algues sobre la seva pell, cosa que fa que llueixin verdosos.

Les seves aletes són ideals per encaminar-se, portar menjar cap al musell i fins i tot per abraçar altres manatíes. Manquen d’orella externa, però tenen una obertura auditiva darrere de l’ull.

Quan se submergeixen, les fosses nasals es tanquen automàticament per evitar el pas d’aigua.

Habiten en aigües tropicals i subtropicals de Florida (EUA), del Carib mexicà i del Nord-est de Sud-amèrica. Aquests exemplars s’estenen cap a l’Amèrica Central i el Sud del Brasil, on poden viure en aigua dolça. Al Perú, l’Equador i Colòmbia, a causa de l’extinció, en queden relativament pocs. Hi ha també manatís a l’Àfrica occidental que va des del Senegal fins a Angola.

Aquests mamífers habiten rius d’aigua dolça i aigua salada, badies, canals, estuaris i zones costaneres on abunden algues i vegetació.

És l’únic mamífer completament herbívor. S’alimenten de 60 tipus de plantes marines així com d’algues, mangle i jaç marí trobades en aigües de poca profunditat.

Arriben a la maduresa sexual als nou o deu anys en el cas dels mascles. Les femelles al cap de tres anys. Aquests no tenen un marcat dimorfisme sexual a primera vista.

L’aparellament es dona a l’aigua amb diverses postures. Una femella pot estar envoltada de diversos mascles durant setmanes. Aquests competeixen entre si per determinar qui serà el primer a aparellar-se. Normalment, la femella intenta escapar-se’n, però no ho aconsegueix.

Finalment, un manatí femella pot copular amb diversos mascles i no solen formar relacions permanents.

https://www.bioenciclopedia.com/manati/

   Imatge: wikipedia.org

One Comment on “El Manatí

Carlo Stich
13/03/2022 at 18:02

Aquest és el meu favorit!

Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.